Camí Natural de La Muga

Presentació
El camí Natural de La Muga segueix el curs del Riu La Muga i fa de connector entre diferents espais naturals, com ara l'Espai d'interès Natural (EIN) de l'Alta Garrotxa, l'EIN de les Salines, l'EIN Penya- segats de la Muga i el parc natural dels Aiguamolls de l'Empordà. S'hi pot accedir a peu, en bicicleta i a cavall. El recorregut, d'aproximadament 40 km, uneix els Pirineus amb la Mediterrània i ens permet descobrir el bosc de ribera o practicar activitats com ara la pesca, el cicloturisme i el senderisme. Passa pels termes municipals de Sant Llorenç de la Muga, Terrades, Boadella i les Escaules, Pont de Molins, Cabanes, Peralada i Castelló d'Empúries-Empuriabrava. Així mateix, el Camí Natural de La Muga ens permet connectar amb altres circuits, com són la xarxa de senders Itinerànnia, el GR-11, el GR-2, el GR-92, les rutes de bicicleta tot terreny (BTT) del centre de la Zona Salines-Bassegoda i el Camí de Sant Jaume.

La Muga un nom femení per a un riu de gènere masculí
El nom Muga significa frontera. Frontera entre dos estats, entre dos comtats i entre dues regions. Aquest riu neix sota el pla de la Muga, a 1.186 m d'altitud, i des de l'Hostal de la Muga constitueix durant uns 5,5 km el límit fronterer francoespanyol. Entra a l'Empordà pel municipi d'Albanyà. Rep les aigües pluvials principalment del roc de Frausa, la serra de les Salines i la serra de l'Albera. En el primer tram del riu hi ha múltiples gorgues, les quals són un lloc idoni per pescar. Prop de Darnius trobem l'embassament de Boadella. La presa va ser construïda el 1969 i fa 60 m d'altura des del llit del pantà. Embassa 62.000.000 m² d'aigua, els quals reguen 10.000 ha de la fèrtil plana de l'Empordà. La Muga té diversos afluents. Prop de Peralada rep el Llobregat d'Empordà, que fa augmentar el cabal; i després de Vilanova de la Muga, el riu Manol. Desemboca al golf de Roses, després de 58 km de curs, al terme municipal de Castelló d'Empúries, i fa de frontera natural entre Els Aiguamolls de l'Empordà i Empuriabrava. Les avingudes d'aquest riu es coneixen amb el nom de Mugades.

Medi Natural
Pel que fa a la diversitat biològica, cal dir que és un riu ple de vida. El poblen les espècies de riu català típiques, com ara els barbs i les truites, els crancs de riu (actualment domina la zona el cranc de riu americà, i l'autòcton gairebé ha desaparegut), les serps d'aigua, les salamandres, les granotes, els gripaus, etc. Destaca la presència de la llúdria. A la desembocadura també hi podem trobar llisses, llobarros i anguiles. Al llarg del seu recorregut descobrim una gran varietat d'habitats, des de boscos de ribera ben consolidats o boscos d'esclerofil·les fins a zones de vegetació arbustiva i herbàcia. Les ribes estan plenes de la vegetació de ribera com ara boscos de galeria de verns, salzes, àlbers, oms, i també de vegetació més pròpia dels sorrals fluvials intermitentment inundats. Aquest espai natural exerceix de connector de primer ordre entre l'interior i el litoral. Cal destacar que el curs fluvial presenta algunes zones molt ben conservades des del punt de vista natural.

Entorn
Entorn de la Farga, la remor urbana és inexistent; únicament se senten els sorolls de la natura. A prop, però, es troba el petit municipi de Sant Llorenç de la Muga, on es poden abastar les nostres necessitats bàsiques quant a comerços i restauració. Situat a la comarca de l'Alt Empordà, una de les zones més riques de Catalunya per la bellesa dels seus paisatges, és un bon punt de partida per anar a Figueres, on descobrim la Fundació Gala-Dalí, i per acostar-se a la part més al nord de la Costa Brava, al poble costaner de Cadaqués, on va viure el genial pintor, i on es pot visitar la seva casa.
L'oferta gastronòmica de Roses i dels pobles de la zona satisfà els paladars més exigents. I, per descomptat, la natura omnipresent en els aiguamolls, les platges i els camps empordanesos, fa que aquestes conrades siguin un objectiu perfecte per les rutes tant a peu, com en bicicleta, completant unes enormes ofertes de lleure de tota classe.